itenfrderues

CIOCHE D'J MORT

(Da: "la neuit dij'anime" di Alberto Viriglio, rime piemontesi, Torino, 1904)

Cioche d'j mort sônè, sônè, sônè
en mes a l'aria silenssiôsa, scura.

Basiliche reaj, pciti ciôchè
dle. vaj e dle côliñe e dla pianura,
rômitagi stërmà 'n mes a le roche
cese sôtrà tut l'ann sôta a le fioche,
fe senti vostra vôs: sônè ben fort:
sta seira j viv devô pensseie ai mort.

Pregand për tuti 's prega 'dco për lôr
mancà là, sôi, lôntan da la famìa;
pr'j mort ch'a l'àn nen lapide, nen fiôr,
che almeno almeno una memoria ai sia.....
Quand a passran ciamand una preghiera,
cioca ch'it sône, disie - Spera..... spera.....
Mi, ch'i l'ài mai pregà, veui 'dco preghè.....
Sônè, cioche d'j mort, sônè, sônè

Stampa Email